En aquells dies de març de 1850, any que va ser un "ardor" de falles, segons les cròniques i on es varen plantar set falles, es trobava a València un viatger britànic, que havia iniciat el seu periple per conéixer llocs i ciutats d'Espanya, motivat pel seu interés envers l'art i la cultura, tal i com altres viatgers, sobre tot francesos i britànics, ja havien emprés anys d'arrere o en altres èpoques.
Aquell erudit cavaller era George Alexander Hoskins (1802-1863), un viatger experimentat que, jove encara, ja havia estat a Egipte i Núbia (Etiopia) a principis dels anys trenta. De cada viatge, anava plasmant, per escrit i amb dibuixos, els itineraris, impressions i l'art trobat en una sèrie de publicacions, com va fer també al tornar a Londres del seu viatge per terres espanyoles, amb la publicació "Spain as it is" (1851), un títol prou il.lustratiu i suggerent, editat en dos volums. Precisament, en el primer volum, podem trobar allò que va escriure sobre València.
 |
| Spain, as it is (1851) |
Ja en terres valencianes, segons podem llegir, deixant d'arrere Sagunt, G. A. Hospins manifesta el seu afany per arribar i conéixer la ciutat de València: "...and our anxiety to get to Valencia was very great, we were satisfied with seeing the site of this interesting city".
A més, es sorpren del clima i del paisatge, quasi com si fora estiu, encara a mitjan del mes de març: "In three hours we arrived at Valencia, passing through rich plains well cultivated, but here, I observe, they use the plough and not the spade, as in Catalonia. The aloes, prickly pears, palmtrees, and roads covered with dust as in summer, and a glowing sun above, make one almost doubt whether it is possible that it can now be only the middle of March".
 |
| València (1845) |
En els dies que va romandre al cap i casal, no va parar de visitar, entre altres indrets, esglésies, museus, monuments i gal.leries privades, describint amb cert detall els edificis civils i religiosos, els seus fons artístics, els estils arquitectònics, la ressenya de pintors i escultors, fins i tot el tarannà dels valencians...
Donc bé, en eixe anar d'ací cap allà, d'un lloc a altre, tornant d'una galeria privada d'un afamat col.leccionista, quasi com un episodi, s'adona de les falles que es varen plantar en algunes places i carrers, descrites com uns cadafals de fusta amb unes dimensions estimades, coberts amb teles i amb unes figures damunt, siga per grups o només figures individuals: "On returning from this gallery, we observed erected in several of the little squares and places, wooden pedestals six or twelve feet square, covered with linen or cloth, and on these pedestals groups of figures, sometimes whole families, only one instance of a single figure representing a countryman".
 |
| Llaurador valencià (1830) |
La figura vista del "countryman" s'identifica, clarament, amb la representació del llaurador plantada al carrer de Sant Narcís, tal i com queda reflectit en la crònica dels diaris: "...en la de san Narciso estaba colocado un labrador".
Afegeix Hoskins, que no hi havia "diversió" en les figures, només en un grup ben vestit, que representava l'escena d'un home i una dona en una cadira, ell amb un ventall que s'agitava amb un mecanisme.
Segurament, en este cas, fa referència a la falla del carrer d'Avellanes, segons podem deduir de la crònica dels diaris: "...en la de Avellanas, un mozo requeria á una labradora". Aixó si, amb més detall i amb la singularitat del mecanisme que donava moviment al ventall. L´ús de mecanismes de moviment, encara que no extensiu, queden enregistrats en les falles d'aquelles etapes.
Segurament, en este cas, fa referència a la falla del carrer d'Avellanes, segons podem deduir de la crònica dels diaris: "...en la de Avellanas, un mozo requeria á una labradora". Aixó si, amb més detall i amb la singularitat del mecanisme que donava moviment al ventall. L´ús de mecanismes de moviment, encara que no extensiu, queden enregistrats en les falles d'aquelles etapes.
El nostre visitant, finalitza la seua breu ressenya sobre les falles, amb el comentari sobre la cremà de cadascuna al final del dia, la seua denominació, encara que no ben transcrita, i el motiu de la celebració, per part dels fusters de València en honor del seu patró Sant Josep, presentat com espós de la Verge Maria: "At the close of the day, a bonfire was made of each of these representations. They are the Valencian Falae erected by the carpenters of Valencia in honour of their saint, St. Joseph, the husband of the Virgin".